IX CURSA DE PAÜLS

Diumenge al matí, sona el despertador: ring,ring,ring... Que passa??? Feia dies que no sentia lo desagradable sorollet...

Però avui no toca posar-nos les bambes, encara no estem prou preparats per "muntar" pel monte. Avui toca càmara de fotos i vestit de cheer. Anem pa Paüls, on es celebra la Cursa de muntanya. I com no, els amics del Quin calvari... hi són presents!

Mos passa a recollir lo Juan i pa Paüls. L'expedició la formem l'Anna, l'Heura, la Yoli, lo Juan, la Berta o el Marti i un servidor.

L'ambient a Paüls sempre és espectacular. Mos trobem una plaça inundada de gent. Aquest any 429 participants, la gent del poble venent cireres a l'entrada de casa, l'speaker de la UEC soltant xorrades...

Salutacions cordials als amics de fóra, Robert de Bot, Xavier de Flix i a tota la cofraria de Tivissa, l'Adrià, Toneto, Rojals, Javi.... i comencem la roda de fotos amb los amics del Quin calvari...

Kuakín vol fotos amb los jefes, a veure si li pujen lo sou. L'Heura, amb lo panxot, amb lo seu estimat marit... Però la bona, no la fem fins que no estan a la línia de sortida. Txema, Romario i Kuakín a punt de començar la batalla!!! Debatim sobre la tàctica i decidim: Ritme AM i avui, per ser un dia especial, espinilleres!!!

Al donar la sortida, la plaça queda buïda. Decidim anar a fer un mos. La feina de cronista i cheer és molt dura i necessitem forces. Sobre tot mun cunyat...

Amb la panxa plena, tornem cap a la plaça. Ja comença a veure's molt ambientet. La gent de Paüls ja han obert los ulls (després d'obrir la boca...) i es comencen a concentrar a la plaça.

Amb l'Heura fem apostes de qui guanyarà, no n'encerto ni una...Ella si, està feta una crack.

Primer arriba el Just Sociats, sembla que no hagui fet res. Després dos mestres de la Terra, lo Kiko Marti i l'Albert Giné. Quines maquines. En femines, arriba una xavaleta de Solsona que sembla que vingui del bar d'esmorçar.

Poc a poc van arribant corredors, los cracks de l'Extrem Team Tivissa: l'Adrià, Toneto i Benavent. Seguit d'ells, arriben Josep i Romario que pel camí han plegat algun cadaver amb molt de gust. Poc després Kuakín, que per culpa del taló no ha pogut entrar de la mà com Josep i Xavi. Després arriba Rojals, Javi... i la campeona de la Maria!

Mentres s'hidraten, aprofitem per comentar la cursa. Em comenten que és una mica més dura que la de l'any passat i que a part, aquest any s'han trobat molt vent i boira per les zones més altres. Ufff!!! Penso! Que bé que es veuen los toros des de la barrera...

Per destacar alguna cosa una mica negativa, és que la bossa del corredor, no ha sigut de l'agradat dels nois del Quin calvari...

Espero que l'any que ve, pugui gaudir d'esta magnifica cursa amb tots dels meus compis del Quin calvari...

Personalment, crec que si els xulos de Granollers anomenen a la seva mitja: "la MITJA", els de la UEC poden anomenar a la seva cursa: "la CURSA DE MUNTANYA".

Mentres ens despediem, es produeix el xiste curt del dia:

JOAQUIM: Xavi, quedem lo dimarts???

ROMARIO: No ho sé xeic!!! Que aquesta setmana estic super ENFEINAT!!!

Uns cap a casa i els altres a dinar a Benifallet, on ens espera una fideuà i un arròs negre de puta mare. Ah! De camí al restaurant, Romario mos explica la feïnada que té. Arribem a Benifallet i encara no ha acabat... Tranki, Romario, si convé, NO t'ajudarem!!!!

By GinesGon, la fruta del campeón.

Nova vida???

Socis!

Quin munt de temps que feia que no passava per aquí. A la falta de temps per la preparació del piset i la boda, si va sumar una lesió que encara em dona una mica la murga.

Al juny de l'any passat, fent un partidet amb els nens, hem van pegar un cop al genoll del que sembla que estigui recuperat. Encara que encara me'n ressento. Però després si va sumar un dolor al turmell. L'impacte al córrer em feia veure les estrelles. A dia d'avui, segons el moviment que faig, encara em fa mal.

Però estic content!!!! Per què?

A nivell personal, per que ja tenim piset i mos hem casat!!!

A nivell esportiu, per que fa dos setmanes que corro i per ara, em trobo bastant bé!

També, si m'ho permeteu, vull destacar lo carrerón que se van marcar los amics del calvari a LA MARATÓ de BCN. No la mitja,no!!!! La Marató!!!!

Enhorabona a tots ells!!!

Ah! Kuakín! Ves-te preparant per que vaig a per tu!!! Diuen que ets lo megacrack del Calvari!!!Je,je,je!!!

Demà, a Paüls, la CURSA de muntanya! Us faré la crònica, no patiu!

Salut i llarga vida al running!

By Gines-Gon, just married!!!

Post-Marató. Primeres Escapades per la Muntanya

No hem parat gaire. Després de comentar i valorar el que haviem fet a la Marató de Barcelona, hem seguit amb ganes de córrer, i aviat hi hem tornat. En tot el que porto del mes de març, els entrenaments dels dies laborals s'han reduït a dos sortides setmanals des del Calvari, amb Josep Mª. I els caps de setmana he voltat tant com he pogut, per tal de començar a voltar i familiaritzar-me amb el ritme del córrer per la muntanya. El primer diumenge després de la Marató, tenia ganes de pujar a Cavalls, esmorzar dalt de tot, i seguir voltant per aquells senders recentment netejats. Hi ha recorreguts per anar triant. Vaig agafar un que no sabia on em portaria, i vaig acabar a Gandesa, des d'on vaig demanar recolzament logístic, perquè ja portava 23 kms., i tampoc no calia abusar. Els següents caps de setmana hem fet dos sortides curtes per Sex Domiti, els dissabtes (amb Gonzalo i Olesa), i dos sortides llargues (amb Gonzalo), la primera de Tivissa seguint el GR cap a Llaveria, però tombant a meitat del recorregut (3 hs. per 24 kms. amb un recorregut exigent i amb bones rampes), i la segona, diumenge 22, vam fer finalment la ruta que el mestre Joan Farnós feia temps havia recomanat al seu blog Ilercavó, des de Marçà, fins a Llaberia. Quina passada de volta que vam fer. Koanitor explicava que va aconseguir no parar de córrer en tot el recorregut. Jo encara estic a anys llum d'això. Les primeres rampes ja van fer que no poguéssim mantenir el ritme de córrer, tot i que la marxa sempre va ser força viva. Quin goig de vistes, quins senders més fantàstics, quina ruta més bonica. Ho vàrem passar molt bé, fins i tot pujant per les cadenes, i fins i tot, cada vegada que ens enganxàvem amb l'abundant vegetació, i fins i tot, quan vam acabar amb les cames plenes de rascades i petites ferides. També va ser gratificant l'esmorzar que vam fer al poble de Llaberia, pintoresc i buit de gent. Després de tot, 800 mts. de desnivells, 17,5 kms., i durada 3 hs.30 minuts., que vam gaudir del primer a l'últim.

Ara, diumenge 29, tornaré a córrer una cursa, serà a La Pobla de Massaluca, on l'amic Robert ens espera. Ja ho contarem. Com més serem, millor.

Salut a tots.

by Bond, Kuakin Bond

Marató de Barcelona 2009

El dissabte 28 de febrer era la jornada de reflexió. Diumenge 1 de Març era la Marató de Barcelona. Tots els que havíem d'anar a Barcelona el dia següent, estàvem contagiats per una barreja de nervis, il·lusió i dubtes de com aniria tot plegat. La feina estava feta (més ó menys feta), i tots els entrenaments dels mesos anteriors havien de donar els resultats esperats (el més esperat era acabar-la, que ja és prou). I així va passar la jornada, fins que vam començar a donar-li diners a Telefònica. Trucades dels estil : com estàs, que prepararàs, que menjaràs, quan aniràs a dormir, que si plourà, que si no, que si la Marató ens envia un sms per dir-nos la temperatura prevista. Massa llarg es va fer el dissabte a la tarde. A més a més, aviat a dormir. Un son que mai costa d'arribar, però que aquell dia tenia massa pensaments que li passaven per davant. Finalment, però, vam dormir i vam descansar. Fins les 3:45 de la matinada, que va sonar el despertador. Amunt, tot a punt, i a buscar a Josep Mª per casa seva (4:15), per començar trajecte fins Barcelona: 1ª parada (Cambrils, 5 del matí): recollim a Gonzalo. 2ª parada (Tarragona, 5:30 del matí): arribem a casa de Uwe (company meu de feina), i deixem el cotxe. Anirem amb el seu. 3ª parada (Altafulla, 5:40 del matí): recollim un altre company, Gino. I així, fins a les 7 del matí, hora on ja estem aparcant el cotxe pels voltants del estadi Joan Serrahima, dalt a Montjuïc, on estarà habilitades les dutxes per després de la Marató. I així arribem a la zona de sortida, a l'Avinguda Mª Cristina, al costat de les Torres Venecianes, punt de trobada amb tots els companys de la Ribera. Van arribant Xavi Alonso, l'Heura, la Maria, el Ricard, Josep Mª Olesa, JA, Daniel, Pep, Vicent, Robert Moliné, i cada vegada hi ha més ambient. El dia ja clareja, i l'hora de la sortida s'apropa. Deixem bosses al guarda-roba, deixem pes als lavabos, i a punt estem Josep Mª i jo de deixar-nos perdre la oportunitat de córrer junts la nostra primera Marató, tal com teníem parlat, ja que amb tanta gent com hi havia, ens vam perdre l'un del altre. Afortunadament, abans de començar, vàrem retrobar-nos (una gran alegria). Tot el grup a punt, i a les 8:30 del matí, del tot puntual, començava la Marató, la nostra primera Marató.

Als primers tres kilòmetres vaig sentir una calor que prometia fer-me passar un mal dia, però diumenge no tenia que ser un mal dia, i va començar a ploure una pluja molt fina, que ens va acompanyar durant la primera meitat del recorregut, i que va fer que baixés una mica la temperatura, ideal per córrer. El recorregut és espectacular, realment fas una volta de 42 kms. per tota Barcelona, i passes per una bona part dels espais més emblemàtics de la ciutat Comtal. Tot un luxe moure't per la Gran Via (gràcies Heura i Ricard, pel vostre suport), Passeig de Gràcia, Sagrada Família, Pont de Calatrava, Rambla Prim, Diagonal, Plaça de les Glòries, Torre Agbar (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport), Fòrum, Avda. Litoral, Port Olímpic, Ciutadella (gràcies Helena i Eduard, pel vostre suport, aquí més que mai (km.36), amb els vostres ànims, vareu fer que després de la parada per avituallar-nos, continuéssim amb la mica de força que ens quedava), Urquinaona, Plaça Catalunya, Rambles, Colon, Paral·lel, fins arribar altre cop a Plaça Espanya, i pujar els últims dos-cents metres per una Avinguda Mª Cristina plena de gent que va animar-nos a tots i cadascun dels més de 8200 corredors que vam aconseguir arribar allí, i creuar la línia d'arribada.

Jo, personalment, vaig fer-ho cansat, però molt il·lusionat pel que acabava de fer, i crec que amb ganes de tornar-hi. Tots els que coneixem van fer una gran cursa, i tots vam aconseguir arribar i acabar-la. El Robert Tarragó va fer un temps molt bo (3 hs.12 min.). La resta ho vam fer amb temps des de 3:30 hs. fins a 04:40 hs. Molt bé a tots.

Des d'aquí, felicitar a la Maria Bordera, de Tivissa, que també va acabar-la, tot i que portava menys preparació.

També hem de donar les gràcies als que ens van animar. Jo estic molt content d'haver pogut tenir al costat a la meva cosina Helena i a l'Eduard, que van voltar Barcelona en moto per estar al nostre costat. Gràcies també al Ricard, pels seus ànims, i a la reportera número 1, l'Heura (quina panxeta, que serà, serà ???), pels ànims, i per les fotos. Gràcies també a Meritxell, pels ànims i per les fotos.

Gràcies també a Josep Mª, per córrer al meu costat. Tots dos junts, vam fer-nos més suportable la duresa de la Marató, i vam disfrutar-la més que no vam patir-la. I gràcies a la meva mare, que ahir, 1 de març , dia de la Marató de Barcelona, feia anys, i em va perdonar que no hi fos al dinar de celebració. Una besada enorme. I També gràcies a la Mònica i l'Abril, per estar al meu costat, tenir paciència i donar-me força.

by Bond, Kuakin Bond

Ja hi sóm. Diumenge 42194 mts.

Finalment, tot arriba. Aquest proper diumenge, 1 de març, els del Quin Calvari anirem a Barcelona http://www.blogger.com/www.maratobarcelona.com. Fa molt temps que estem al darrera de provar aquesta experiència, i arriba el moment de fer-la realitat. Llàstima que diumenge, al costat del poble, els amics de Miravet s'estrenen en el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre, amb una gran cursa, que de ben segur agradarà. Divendres vaig tenir la sort de fer el circuit de la cursa La Cameta Coixa http://www.blogger.com/www.cursalacametacoixa.blogspot.com , amb els amics Joan Farnós, Xavi Espelta i Toni Arbonés. En els primers trams encara vaig poder aguantar el seu ritme, que per ells era d' entrenament (corrent i xerrant), però als trams més durs, a partir de la meitat de cursa, aproximadament, ja vaig veure que seria complicat seguir-los. Tot i això, és un plaer poder córrer al costat d'aquests amics, i espero poder-ho repetir en d'altres ocasions.Cal felicitat a Didac, Jotabe, i tota la gent de Miravet, ja que el circuit no deixarà indiferent a ningú, i segur que el dia de la cursa tot sortirà molt bé. Em va agradar molt, per la duresa, per les vistes que trobes al llarg del recorregut, i perquè és d'aquí, del costat de casa.

A més, també hem dedicat els diumenges a fer bons entrenaments, acumulant kilòmetres d'asfalt, que ens han portar a voltar per bona part de la comarca : Una ruta des de Benissanet, passant per Darmòs, La Serra, Tivissa, Móra la Nóva, i retorn a casa. Una altra, des de Benissanet pujant per la vora de l'Ebre, passant per Móra d'Ebre, estació de Garcia i fins prop d'Ascò. Tots hem anat mirant de no perdre ritme, de guanyar resistència, i preparar-nos el millor possible. El proper diumenge veurem si hem fet bé la feina. L'objectiu de tots és : Acabar-la.

Hi serem (espero no deixar-me cap nom) : Josep Mª , Xavi Alonso, Gonzalo, Olesa, Robert, Maria, Javi, Uwe, Gino, Daniel, JA, amics de Ginestar (Vicent, Robert Moliné), amb ganes de gaudir corrent pel centre de la Ciutat Comtal, i de que el dia ens acompanyi. Ja us ho explicarem. Ah, jo també hi seré ...

by Bond, Kuakin Bond

Molta feina, bastants entrenos, i poc temps per explicar-ho

Ha passat molt temps ja desde que ha començat l'any 2009. Molts dies, on els del Calvari hem anat fent coses, hem seguit entrenant, però on ens ha faltat temps per explicar-ho. Diuen que estem en crisi, i qualsevol empresa que es basa en les comandes rebudes, l'ha de notar. I tant que es nota, en l'empresa on treballo, però a més, hi ha crisis en el món laboral, cada dia més gent a l'atur, i ara, la feina l'hem de fer amb menys recursos humans. Això vol dir, que a mi, personalment, em falta temps per acabar tot el volum de feina que haig de desenvolupar. Tot plegat, per dir que em falta temps per poder escriure al blog, i comentar tot el que venim fent en la petita part del nostre temps lliure que dediquem a córrer i moure'ns pels nostres paratges i camins.

Heu de saber que seguim entrenant per la Marató del dia 1 de Març a Barcelona, que malauradament coincideix amb la 1a. Cursa de Muntanya La Cameta Coixa , a Miravet (ho sento, amics Jotabe i Didac, ja m'agradaria estar a Miravet aquell dia, però ja feia gairebé un any que teniem planificat aquest repte). I la preparació arriba a la recta final, tots més o menys convençuts, i jo personalment, amb ganes de que passi ja aquell dia, acabar la Marató, acabar-la ja serà un èxit, i seguir amb el que m'agrada cada vegada més, córrer i fer esport per les nostres montanyes. Així que a partir del 15 de març la idea que porto és seguir el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres del Ebre tot el que pugui, i anar fent entrenaments cada tarde al Calvari a les 19:30, i sortidetes els caps de setmana, que de llocs al voltant del poble n'hi ha per a tots els gustos.

Dels dies anteriors, cal destacar la sortida Rasquera-Tortosa, que vam fer amb la gent la UEC Tortosa i els amics Ilercavons (el gran Kuanitor Farnós , i els seus alumnes aventatjats Roger, Jotabe, Santi, Didac, autèntics cracks tots ells). Un recorregut esplèndit, digne de fer, que s'ha de repetir cada any, perquè pels qui com jo comencem a fer kilòmetres, és una experiència magnífica. Felicitats a tota la gent que va ser-hi, i als amics de la UEC, ja que és una excursió molt, molt recomanable. I que dir del final de festa, paella i vi per regar-la.

El 2 de Gener vàrem anar amb Gonzalo, Romario, Adrià, Benavent i jo a voltar pel terme de Tivissa fins Genesies, que crec si no m'equivoco, ja és terme de Vandellòs. Una volta molt curtidora i entretinguda.

També hem fet tres dos sortides més per la Via Verda de la Terra Alta, hem anat del poble a Cavalls, hem recorregut tot el passeig marítim de Cambrils i Salou, i hem seguit acumulant kilòmetres, per anar fent una preparació més ó menys vàlida per afrontar amb garanties aquest repte, que com veieu, a mi particularment, pel respecte que em fa, cada vegada trobo més poc interessant. Però bé, espero que tot plegat serveixi per fer una bona cursa, que vol dir acabar la Marató, sigui com sigui, i després a seguir amb el ritme que portavem abans.

A veure si podem fer més trobades de l'estil Rasquera-Tortosa, ó voltar pel terme de Tivissa amb el mestre Benavent, i tota la gent de Sex Domiti, ó tornar a Cavalls, i pujar a dalt de tot, i firmar al llibre, i fotre'ns bons esmorzars, i gaudir tots junts de la muntanya i del esport.

Apa, que m'he quedat descansat. Disculpeu la "rallada". Espero que la propera sigui ben aviat, i prometo ser més directe, però havia d'explicar el perquè de tot plegat, per tornar a la calma relativa i normalitat absoluta.

Gi, si hem llegeixes, ànims, i fins aviat.

by Bond, Kuakin Bond

Feliç 2009

Avui, 31 de desembre, hem anat a Tarragona per córrer la Sant Silvestre. Organitzada per Fondistes Tarragona, la cursa és tota una festa per acabar l'any tal com a tots ens agrada, corrent i fent kilòmetres. I així, a les 17:30 hem arrancat mil dos-cents corredors/es per fer els darrera nou mil metres del any 2008. Allí he trobat les cares conegudes i els amics que hem anat fent i compartint al llarg d'aquest any. Hi eren Santi i la Roser, el Gran Mestre Benavent (que després de la volta al matí per Sex Domiti, avui a la tarde ha fet la cursa sense ni despentinar-se, amb un molt bon temps i bon ritme), el Robert, el Jordi Aros, el Christian, i els amics de Schutz, Daniel, Meri, Uwe, JA, Gino, Rovira, tots per gaudir dels últims kilòmetres del any. També hi era l'amic i qüasi cosi Lluis Saladie, ilercavó d'adopció, amb qui també he pogut rallar una miqueta. Tota una festa per encara el Cap d'Any, i preparar-nos pel 2009, l'any per molts de la primera Marató, de la primera cursa a Miravet, de la boda dels amics Yoli i Gi ( a qui tots trobem a faltar al mundillo dels runners, sempre ho dic, i ho repeteixo, és l'alma-mater d'aquest blog, i és qui em va animar a fer salut i kilòmetres, a veure si aquest any, el tornem a tenir al Calvari amb Txema, Romario, jo, i tothom qui vulgui). Serà el proper any també temps per fer més salut i més kilòmetres, i també per fer grans algunes families, la de Romario, i la meva. Així , doncs, deixem enrera 2008, i preparem-nos pel nou any, com sempre, amb Salut , Kilòmetres, i l'amistat de tots els amics runners. Fins 2009.
Per cert, divendres, 2 de gener , a les 10 del matí, a Sex Domiti, per fer una volta amb el mestre Benavent. Garantitzada diversió i entreno curtidor, però agradable. Ens veïem allí. Salut a tots.


FELIÇ ANY NOU 2009 a TOTHOM.


By Bond, Kuakin Bond.